QÜESTIONS TÈCNIQUES

Tipus d'objectius, velocitat, etc.

• Angular: Són els objectius o lents que tenen un gran angle de visió, superior a l'ull humà. Es diu que “estiren la perspectiva” ja que el fons aparenta que està situat més lluny del que en realitat és.

• Teleobjectiu: Són les lents que tenen un angle de visió reduït, inferior a l'ull humà. Es diu que “comprimeixen la perspectiva” ja que el fons aparenta que està situat més aprop del que realment és.

• Congelat: Utilitzant velocitats d'obturació ràpides podem congelar (instantània) el moviment de persones o objectes.

• Estela: Utilitzant velocitats d'obturació lentes podem aconseguir que el fons ens quedi estàtic i el subjecte mogut.

• Escombrat: Utilitzant velocitats d'obturació relativament lentes i un moviment de càmera, podem aconseguir que el fons ens quedi mogut però el subjecte estàtic.

• Profunditat de camp: En funció d'unes determinades variables podem aconseguir aïllar o no, integrar o no, el subjecte en el seu entorn.

Punt de vista: Entenem com a punt de vista, l'angle i situació de la càmera respecte de l'escena.

• A nivell: Semblant a la visió humana. És el més neutre de tots

• Picat: Visió des de dalt cap avall: l'observador té sensació de superioritat

• Contrapicat: Visió des de sota a dalt: l'observat té sensació de superioritat.

Pla: És la part de la realitat presa per la càmera, normalment vinculada amb les proporcions del cos humà.

• Plans generals: S'utilitzen per mostrar a l'espectador l'ambient, les relacions entre els elements que apareixen en l'enquadrament, possibilitant que l'espectador adopti una actitud distant; provoca una falta d'implicació en el tema tractat, per la sensació de llunyania de qui s'ho està mirant.

• Plans mitjans: Es consideren plans neutres, eliminant en l'espectador la possibilitat de distracció amb l'entorn, però sense arribar a l'alt grau de concentració que ens donen els primers plans.

• Primers plans: Concentren l'atenció de l'espectador sobre la cara del subjecte. Si els mantenim en excés impedirem que l'espectador reconegui l'entorn.

Enquadrament: És el factor bàsic sobre el qual s'estructura o organitza la composició d'una imatge, és a dir, és l'element que ens delimita l'anomenat pla compositiu. En el moment que agafem una càmera fotogràfica i ens la posem davant de l'ull estem determinant el que volem que aparegui en la imatge i el que no. Com a conseqüència, l'enquadrament ho vincularem amb la idea de finestra de la realitat. Una finestra que provoca que l'espectador, en el nostre cas el lector de premsa, vegi o percebi la realitat a través dels ulls d'una altra persona, és a dir el fotoperiodista.